Hola
sòc una noia de 11 anys, pero als 6 anys vaig començar hem mals de panxa. A casa el pare i la mare, no l’hi donaven gaire importància. Però i havia temporades que no podia fer caca durant molts dies, i ho passava molt malament. La pediatre del Cap hem va estar ajudant i fent proves, primer vaig estar prenent uns sobres, per poder fer caca per que tenia tots els intestins plens i no podia menjar, per que no buidava. Però quan aconseguia arreglar el problema de la caca, en pocs dies tornava empitjorar. I no sabíem perquè. També hem va fer una anàlisi de sang super complert, per descartar qualsevol malaltia o intolerància. La veritat és que no va parar fins que va trobar el que hem passava. Un dia, en una de les visites, la mare parlant amb la pediatra, l’hi va explicar la situació que vivíem a casa amb el meu germà mitja ( el meu germà pateix uns atacs d’agresivitat) i també estàvem passant per una situació econòmica complicada. En aquell precís moment, la pediatra va trobar l’explicació al meu problema. La Doctora estava quasi segura que el meu mal de panxa, es tractava de migranyes intestinals. Ens va derivar a l’Hospital de Figueres, on la doctora desde el primer moment hem va dir que el que hem passava no era res greu. Que el que hem passava era, que quan hem poso nerviosa, els nervis s’hem posen a la panxa i per això hem fa mal. I llavors la panxa no treballa com ho a de fer i els intestins tampoc. Per això aquests dolors tant forts i per això també el problema per fer caca. La docotra hem va ensenyar una pàgina web on expliquen el que hem passa i t’ensenyen mètodes per relaxar-te i desviar l’atenció del dolor. Durant uns mesos ho vaig estar mirant. Ara ja fa quasi un any que ja no tinc els dolors. He après a distreure la ment, hi ha relaxar-me. Estic molt i molt contenta que tant la pediatre del CAP com la doctora del hospital entenguessin el que hem passava i m’ajudesin.
Moltes gràcies a les dues.
Un petó.