Molts símptomes de DAR són comuns als símptomes de les al·lèrgies/intoleràncies, i sovint es desencadenen en relació amb els menjars (durant o després dels àpats).
D’aquí la idea que determinats aliments siguin la causa desencadenant el dolor.
Els aliments sospitosos més habituals són el gluten i la llet.
Però no hi ha cap evidència en la literatura científica que demostri que la dieta sense gluten o la dieta sense làctics tingui algun benefici en els pacients amb DAR, un cop descartades la malaltia celíaca, la sensibilitat al gluten no celíaca, l’al·lèrgia al blat i l’intolerància primària a la lactosa.
Alguns pacients exclouen el gluten de la dieta per iniciativa pròpia i experimenten una millora. Això simplement pot ser perquè el gluten conté fructans, que són sucres que fermenten al budell produïnt gasos i distensió abdominal. Es troben millor perquè redueixen els fructans de la dieta, no perquè excloguin el gluten. Cal descartar la malaltia celíaca, l’intolerància al gluten no celíaca i l’al·lèrgia al gluten, abans de fer una dieta sense gluten.
També hi ha pacients que experimenten una clara relació causa-efecte quan mengen alguns aliments en concret, per exemple les llegums. Si la relació és clara, s’aconsella evitar l’aliment en qüestió.
Pel que fa als tests d’intoleràncies alimentàries que es poden trobar a les farmàcies cal saber que no hi ha cap societat científica ni mèdica que avali el seu ús. Es basen en la detecció d’ anticossos IgG o IgA contra proteïnes de múltiples aliments, anticossos que no tenen cap paper en l’origen o desenvolupament de les al·lèrgies o intoleràncies. Són cares i els seus resultats no són reproduïbles, és a dir, si les tornéssim a repetir en la mateixa persona, probablement donarien un resultat diferent. I encara més, fer una dieta d’exclusió basant-se en els resultats del test pot comportar restriccions nutricionals amb conseqüències negatives sobre la salut, especialment en els nens, que estàn en ple creixement i desenvolupament.