El terme dispèpsia inclou un ventall molt ampli de símptomes que es poden presentar de forma aïllada o en associació:
- dolor o cremor localitzat a la boca de l’estòmac
- nàusees, vómits
- plenitud post-prandrial: sensació d’estar molt tip després de menjar
- sacietat precoç: sensació d’estar tan tip al poc temps de començar a menjar que no permet acabar l’àpat,
- puja i baixa
- coragre o acidesa
- necessitat de fer rots
Parlem de dispèpsia funcional si experimentes un o més d’aquests símptomes almenys un cop a la setmana almenys 2 mesos, i aquests símptomes no es poden atribuir a cap condició mèdica.
Aquests símptomes són comuns en la dispèpsia per causes mèdiques com la gastritis o el refluxe gastroesofàgic, causes que en general milloren amb tractament amb antiàcids. És per això que davant d’aquests símptomes el pediatre pot creure indicat un assaig amb antiàcids perquè si els símptomes milloren el poden orientar cap a una causa mèdica, en canvi, si no hi ha resposta i no hi ha cap símptoma d’alarma, tindrà més clar que aquests símptomes són de tipus funcional.