Viatge amb el dolor abdominal

 

La primera vegada que el nostre fill va patir mal de panxa fa 7 anys, va ser bastant traumàtic, perquè no sabíem el motiu i pensàvem que podria ser una apendicitis. Ell es retorçava de dolor i plorava molt i, la nostra impotència anava augmentant. Després d’una visita d’urgències ens va quedar certa incògnita, perquè no ens van donar una explicació de quin era el motiu. El tema de nervis va aparèixer per primera vegada.

Al llarg del temps ha anat patint diversos episodis d’aquest tipus. Es produeixen cada cert temps, però no hi ha una periodicitat determinada, tant a l’estiu com a l’hivern, tant de dia com de nit. Davant d’aquesta variabilitat de l’origen i presentació del dolor i, després d’haver portat al nostre fill diverses vegades al metge (tant d’urgències com visites programades), sentim una gran impotència per no rebre un diagnòstic clar. L’explicació que ens donen sempre és que serà pels nervis… i, nosaltres, pensem que això no és cert, ja que no tan sols li dóna en època d’exàmens, li pot donar durant l’estiu també… Pel que descartem aquesta explicació i ens quedem orfes de respostes.

Per sort, el dolor es produeix cada cert temps, no és cada dia, de manera que interfereix poc en la seva vida quotidiana. Això sí, quan li dóna l’atac, es queda entre 2 i 4 dies a casa perquè no pot fer vida normal. El dolor li impacta molt i es queda doblegat al llit. L’única manera de calmar el dolor és doblegar-se com una boleta. També li posem una estoreta elèctrica, ja que amb la calor sembla que li calma una mica.

Per sort, ell ja comença a conviure amb aquest dolor i quan li passa està tranquil, perquè sap el procés que tindrà: a l’inici molt de dolor i, després, amb el pas dels dies se li anirà passant

Els seus altres 2 germans (7 anys i 5 anys) ho viuen amb normalitat i saben que el seu germà té mal de panxa de tant en tant.

En resum, el vivim molt millor que al principi (ara fa 7 anys), som conscients que no és una cosa greu el que li passa al nostre fill, però el que menys ens agrada és desconèixer l’origen d’aquest tipus de dolors.

Manel i Berta, pares del Pau.