Gràcies per entendre el que hem passava

Hola 

sòc una noia de 11 anys, pero als 6 anys vaig començar hem mals de panxa. A casa el pare i la mare, no l’hi donaven gaire importància. Però i havia temporades que no podia fer caca durant molts dies, i ho passava molt malament. La pediatre del Cap hem va estar ajudant i fent proves, primer vaig estar prenent uns sobres, per poder fer caca per que tenia tots els intestins plens i no podia menjar, per que no buidava. Però quan aconseguia arreglar el problema de la caca, en pocs dies tornava empitjorar. I no sabíem perquè. També hem va fer una anàlisi de sang super complert, per descartar qualsevol malaltia o intolerància. La veritat és que no va parar fins que va trobar el que hem passava. Un dia, en una de les visites, la mare parlant amb la pediatra, l’hi va explicar la situació que vivíem a casa amb el meu germà mitja ( el meu germà pateix uns atacs d’agresivitat) i també estàvem passant per una situació econòmica complicada. En aquell precís moment, la pediatra va trobar l’explicació al meu problema. La Doctora estava quasi segura que el meu mal de panxa, es tractava de migranyes intestinals. Ens va derivar a l’Hospital de Figueres, on la doctora desde el primer moment hem va dir que el que hem passava no era res greu. Que el que hem passava era, que quan hem poso nerviosa, els nervis s’hem posen a la panxa i per això hem fa mal. I llavors la panxa no treballa com ho a de fer i els intestins tampoc. Per això aquests dolors tant forts i per això també el problema per fer caca. La docotra hem va ensenyar una pàgina web on expliquen el que hem passa i t’ensenyen mètodes per relaxar-te i desviar l’atenció del dolor. Durant uns mesos ho vaig estar mirant. Ara ja fa quasi un any que ja no tinc els dolors. He après a distreure la ment, hi ha relaxar-me. Estic molt i molt contenta que tant la pediatre del CAP com la doctora del hospital entenguessin el que hem passava i m’ajudesin.
Moltes gràcies a les dues.
Un petó.

tinc mal de panxa i no entenc què m’ho produeix.

De vegades quan menys m’ho espero em comença a fer molt mal a la panxa i no sé què m’ho pot produir.

Procuro menjar molt sà  fent una dieta on l’alimentació és molt variada, no ingereixo begudes amb gas ni amb sucres ni colorants (res de llaunes). Prenc molta fruita, carn, peix, i verdures. De vegades faig un extra i menjo crispetes quan vaig al cinema. No prenc “bolleria” ni entrepans i els embotits no m’agraden.

Practico esport cada dia,  el que més m’agrada fer és la natació, jugar a tenis i esquiar.

Actualment estic a cinquè de primària, el dia 10 de gener vaig fer 11 anys. Vaig molt content a l’escola, em va molt bé i m’agrada molt.

Des dels cinc anys estic diagnsticat de T.D.A, tinc transtorn per dèficit d’atenció, tot i així jo faig una vida molt normal i tinc molts amics i familia que m’estimen molt, crec que em sento millor des que vaig explicar als meus companys de classe la malaltia que pateixo, la meva mestra em va fer molt de costat i em va ajudar a normalitzar la meva situació i parlar amb els  meus companys.

Sóc molt sensible i m’afecten molt les coses que em passen en el meu dia a dia per això crec que  tinc tants mals de panxa inesperats. Normalment en tinc quan em poso nerviós, a vegades quan me’n vaig a dormir i a vegades quan estic a l’escola.

Si ho hagués de definir tinc fortes punxades abdominals i fins i tot a vegades sembla que no puc ni respirar, com si tingues una pilota botida a dins la panxa i no em deixés ni respirar ni moure’m, em cargolo com un cuc i em quedo econgit respirant a poc a poc a veure si em passa.

La meva pediatre m’ha dit que m’ajudaria fer aquest estudi i que em donarien unes pautes perquè això em passi i no pateixi aquests dolors, ja que ella creu que el que jo tinc és funcional i no vol dir que tingui res greu a dins la panxa.

Espero que tot vagi bé i que aviat em pugui trobar millor, moltes gracies i fins aviat!

Viatge amb el dolor abdominal

 

La primera vegada que el nostre fill va patir mal de panxa fa 7 anys, va ser bastant traumàtic, perquè no sabíem el motiu i pensàvem que podria ser una apendicitis. Ell es retorçava de dolor i plorava molt i, la nostra impotència anava augmentant. Després d’una visita d’urgències ens va quedar certa incògnita, perquè no ens van donar una explicació de quin era el motiu. El tema de nervis va aparèixer per primera vegada.

Al llarg del temps ha anat patint diversos episodis d’aquest tipus. Es produeixen cada cert temps, però no hi ha una periodicitat determinada, tant a l’estiu com a l’hivern, tant de dia com de nit. Davant d’aquesta variabilitat de l’origen i presentació del dolor i, després d’haver portat al nostre fill diverses vegades al metge (tant d’urgències com visites programades), sentim una gran impotència per no rebre un diagnòstic clar. L’explicació que ens donen sempre és que serà pels nervis… i, nosaltres, pensem que això no és cert, ja que no tan sols li dóna en època d’exàmens, li pot donar durant l’estiu també… Pel que descartem aquesta explicació i ens quedem orfes de respostes.

Per sort, el dolor es produeix cada cert temps, no és cada dia, de manera que interfereix poc en la seva vida quotidiana. Això sí, quan li dóna l’atac, es queda entre 2 i 4 dies a casa perquè no pot fer vida normal. El dolor li impacta molt i es queda doblegat al llit. L’única manera de calmar el dolor és doblegar-se com una boleta. També li posem una estoreta elèctrica, ja que amb la calor sembla que li calma una mica.

Per sort, ell ja comença a conviure amb aquest dolor i quan li passa està tranquil, perquè sap el procés que tindrà: a l’inici molt de dolor i, després, amb el pas dels dies se li anirà passant

Els seus altres 2 germans (7 anys i 5 anys) ho viuen amb normalitat i saben que el seu germà té mal de panxa de tant en tant.

En resum, el vivim molt millor que al principi (ara fa 7 anys), som conscients que no és una cosa greu el que li passa al nostre fill, però el que menys ens agrada és desconèixer l’origen d’aquest tipus de dolors.

Manel i Berta, pares del Pau.

DAREmpordà consensuat

Per al desenvolupament de DAREmpordà hem realitzat diferents presentacions a professionals d’atenció de pediatria en primària, a professionals especialitzats en gastroenterologia infantil i a famílies. L’objectiu ha estat recollir la opinió del número més gran de persones per a desenvolupar un recurs el més adaptat i d’utilitat possible.

 

Evidència programa DARWeb

El programa DARWeb que us hem comentat, ha anat publicant diversos treballs científics i també s’han presentats els resultats a diversos congressos. L’objectiu és analitzar si funciona i detectar aspectes ha millorar. Alguns resultats a:

http://journals.sagepub.com/doi/abs/10.1177/1460458218779113

https://journals.lww.com/clinicalpain/Abstract/2015/06000/Testing_the_Feasibility_of_DARWeb__An_Online.3.aspx